Preparant-se per la propera tempesta Solar

El setembre del 1859, durant la víspera d’un cicle solar que resultaria ser d’intensitat inferior al promig, el Sol va desfermar una de les tempestes solars més poderoses dels darrers segles. L’erupció solar subjacent va ser tan inusual que els investigadors encara no estan segurs sobre com classificar-la. L’esclat va bombardejar la Terra amb els protons més energètics de la darrera meitat del mil·lenni, i va induir corrents elèctriques que incendiaren oficines de telègrafs i va desencadenar aurores boreals sobre Cuba, Hawaii o Menorca.

Aquesta setmana, les autoritats es reuniren en el Club Nacional de Premsa de Washington DC, per fer-se una simple pregunta: I si torna a passar?

En l’actualitat, una tempesta com aquella podria donar-nos una bona estamanejada“, afirma Lika Guhathakurta, qui treballa en física solar dins la base d’operacions de la NASA. “Les societats modernes depenen de sistemes d’alta tecnologia com les xarxes elèctriques intel·ligents, el Sistema de Posicionament Global (GPS), i les comunicacions via satèl·lit. Tots aquests sistemes són vulnerables a les tempestes solars“.

Lika Guhathakurta i més de cent persones es reuniran en el Fòrum Empresarial sobre el Temps a l’Espai (Space Weather Enterprise Forum o SWEF en anglès). El propòsit del SWEF és concienciar respecte les condicions climàtiques a l’espai i dels seus efectes sobre la societat; el SWEF busca concienciar en espacial a les autoritats encarregades de decretar plans d’acció i als cossos d’emergència. Els qui assisteixen al Fòrum provenen de diverses organitzacions, com el Congrés dels Estats Units, l’Agència Federal pel maneig d’emergències (FEMA), companyies d’energia elèctrica, les Nacions Unides, la NASA i l’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), entre d’altres.

A mitjans de l’any 2011, el Sol es troba una vegada més en la víspera d’un cicle solar d’intensitat inferior a la usual, almenys això és el què afirmen els experts. L'”Efecte Carrington“, que va tenir lloc l’any 1859 i que rep el seu nom en honor de l’astrònom Richard Carrington, qui presencià l’erupció solar que el va causar, ens recorda que poden ocórrer tempestes molt fortes inclus quant el Sol està passant per un cicle nominalment feble.

L’any 1859 les conseqüències més greus varen ser un dia o dos sense missatges telegràfics i molts observadors del cel perplexos a latituds tropicals.

Però l’any 2011 la situació seria molt més greu. El devessall d’apagades, propagades a través dels continents per les línees d’energia elèctrica de llarga distància podria durar setmanes o inclús mesos, el temps que necessiten els enginyers per reparar els transformadors danyats. Els vaixells i els avions ja no podrien confiar en els seus aparells GPS per la navegació. Les xarxes bancàries i finançeres podrien deixar de funcionar, trastornant d’aqueixa manera el comerç d’una forma que és exclusiva de l’Era de la Informació. Segons un informe de l’any 2008, publicat per l’Acadèmia Nacional de Ciències, una poderosa tempesta solar, com les que succeeixen una vegada cada segle, podria tenir el mateix impacte econòmic que 20 huracans Katrina.

Mentre les autoritats es reuneixen per conéixer més aquesta amenaça, els investigadors de la NASA, que es troben a alguns quilòmetres de distància, ja estan fent alguna cosa al respecte:

Ja és possible rastrejar el progrés de les tempestes solars en tres dimensions, conforme s’atraquen a la Terra“, afirma Michael Hesse, que és director del Laboratori del Temps en l’Espai, al Centre Goddard per Vols Espacials; i que donarà una conferència al Fòrum. “Això fa possible desplegar alertes accionables pel temps a l’espai, les quals podrien protegir les xarxes d’energia elèctrica i altres dispositius d’alta tecnologia durant els períodes d’activitat solar extrema“.

S’aconsegueixen aquestes anàlisis utilitzant les dades recol·lectades per la flota de naus espacials que la NASA té en òrbita al voltant del Sol. Els analistes del laboratori proporcionen la informacio  a un grup de superordinadors que s’encarreguen de processar-la. Unes quantes hores més tard d’una erupció de gran magnitutd, els ordinadors produeixen una pel·lícula tridimensional que mostra cap on es dirigeix la tempesta i quins planetes i naus espacials seran golpejades; a més aquesta pel·lícula prediu quant succeirà l’impacte. Aquest tipus de predicció de les condicions del temps interplanetari no tenen precedents en la curta història dels pronòstics del temps a l’espai.

Aquest és un moment molt emocionant per treballar com pronosticador del temps a l’espai“, afirma Antti Pulkkinen, qui és investigador del Laboratori del Temps a l’Espai. “L’aparició de models de les condicions climatològiques espacials basats en la física seriosa ens està donant la capacitat de predir si succeirà un event major“.

Alguns dels models realitzats per ordinador són tan sofisticats que poden ilcús predir els corrents elèctrics que flueixen en terra del nostre planeta quant ens golpeja una tempesta solar. Aquests corrents són les més nocives pels transformadors elèctrics. El projecte experimental anomenat “Escut Solar”, el qual està dirigit per Pulkkinen, té com objectiu ubicar els transformadors que posseeixen la major probabilitat de fallar durant una tespesta.

Desconnectar un transformador específic durant unes poques hores pot prevenir setmanes d’apagades regionals“, diu Pulkkinen.

Un altre conferenciant del SWEF, John Allen, del Directori de Missions i Operacions Espacials de la NASA, menciona que malgrat qualsevol persona pot veure’s afectada per les condicions del temps a l’espai, ningú no es troba en major perill que els astronautes.

Els astronautes estan exposats rutinariament a quatre vegades més radiació que els que treballen amb radiació industrial a la Terra“, afirma. “Es un risc ocupacional molt seriós“.

La NASA vigila curosament la dosis de radiació acumulada per cada astronauta al llarg de la seva carrera. Tot llançament, tota caminada espacial i tota erupció solar es tenen en compte molt minuciosament. Si un astronauta s’apropa massa al límit, és possible que no se li permeti sortir de l’Estació Espacial! Les alertes precises sobre les condicions del temps en l’espai podríen mantenir sota control l’exposició a la radiació –posposant caminades espacials, per exemple, quant existeixen probabilitats que es produeixi alguna erupció–.

A la seva ponència al Fòrum, Allen va proposar instaurar un nou tipus de pronòstic. “Podríen ser útils alertes de Tot Clar”. A més de saber quant és massa perillós per anar-hi, ens agradaria saber també quant és segur fer-ho. Aquest és un altre repte pels pronosticadors: no sols dir-nos quant farà erupció una taca solar, sinó també quant no la fará.

La missió educativa del SWEF és clau per impulsar la preparació davant les tempestes solars. Com Lika Guhathakurta i el seu col·lega Dan Bake, de la Universitat de Colorado, es demanaren a una nota editorial de The New York Times, amb data 17 de juny: “De què serveixen les alertes relacionades amb les condicions del temps a l’espai si les persones no les entenen ni saben com reaccionar-hi?

Mitjançant la seva difussió, la SWEF farà molt de bé.

Font original (NASA)

SWEF Forum 2011 (en anglès)

Escut Solar (Solar Shield)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s